l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, fundat el 1863 pels obrers Anton Carner, Anton Vila i Ratera, Fernando Salat i Josep Estany i Mestre, amb el suport del Pare Mariano Ferrer i Estruch, amb l’objectiu de crear un centre de formació cultural i professional i amb el desig de posar la cultura a l’abast de tothom. El primer president de l’entitat va ser Anton Vila i Ratera. En els seus inicis va tenir locals al carrer de Sant Magí, núm. 29 (1863), del Vidre, núm. 1 (1864) i, després de ser incendiat el juliol de 1873 pels carlins, al final del carrer del Clos, fins que el 24-8-1878 es va poder inaugurar aquesta seu definitiva, edificada en els terrenys d’uns antics horts de Pau Anton Barral i projectat pel mestre d’obres Pau Riera i Galtés. El teatre, construït segons un projecte de l’arquitecte Pau Salvat i Espasa, va ser inaugurat el 15-4-1900. Destruït parcialment per un incendi el 15-12-1909, va ser restaurat i reinaugurat l’agost de 1910, amb una ampliació que va permetre assolir un aforament de 1.150 localitats. Avui en té 529 i fa les funcions de teatre municipal. Hi destaca la sanefa que envolta el sostre i les baranes dels pisos. Les portes d’accés a l’entitat són de vidriera emplomada (1907). També són notables les rajoles modernistes de l’arrambador del bar. A la fi de la Guerra l, l’Ateneu va ser confiscat per les autoritats franquistes i se li va canviar el nom pel de Centro Nacional, fins al 1977, en què va recuperar la seva denominació originària. Va ser restaurat el 1995, any en què va treure’s la tanca de totxo i ferro de l’exterior i es va col·locar la reixa de la porta ―forjada el 1878 per Josep Prats, de Cal Cola Ferro― a l’accés del pati de les escoles. Acull avui entitats molt diverses i disposa d’un palau escolar al carrer dels Esquiladors, núm. 13 . L’Ateneu també havia tingut, a partir de 1920, un camp d’esports a la zona del Xipreret i va acollir als seus locals una biblioteca el conservatori municipal de música. Disposa de sales de reunions, cafè i patis i jardinsexteriors. Aquí és on hi va haver, a partir de l’11-6-1967 i fins al 1976, els Jardines Trébol, una sala de ball a l’aire lliure endegada pels empresaris Enric Claramunt i Solé, Mario Tomàs i Torra, Josep Morera i Nadal, Francesc Valls i Prat i Ramon Grau i Vilaseca. En el ball d’inauguració hi van prendre part Los Mustang i l’orquestra local Windsor. Entre 1983 i 1999, hi va haver la biblioteca Joan Serra i Constansó, dependent de la Generalitat de Catalunya i dirigida per M. Antònia Bisbal i Sendra. El 8-10-2005 es va instal·lar una placa a la placeta de l’entrada dedicada al Dr. Josep Romeu i Figueras. El 21-4-2008 l’entitat va rebre la Creu de Sant Jordi, per tota la seva trajectòria. El 3-12-2016 es va inaugurar una sala de cinema al primer pis, amb 129 localitats. L’escut de la casa és encara avui un rusc d’abelles, dibuixat el 1914 per Pere Borràs i Estruch, amb el lema de Virgili Labor prima virtus . Aquest edifici consta a l’Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya: l’Anoia.
( Els Carrers i les places d’Igualada Nomenclàtor i història Antoni Dalmau, M.Teresa Miret, Marta Vives)