Carrer situat al nucli antic. Uneix la plaça de l’Ajuntament amb la plaça del Pilar. Històricament, el born era la plaça on tenien lloc els torneigs medievals, però aquest nom s’ha aplicat també a places o carrers amples en algunes ciutats catalanes, com Igualada
Aquest carrer va quedar configurat a partir de la construcció de les terceres muralles de la ciutat, l’any 1463. Antigament, començava a la plaça Nova, sota les voltes del que avui és el costat nord de la plaça de l’Ajuntament. Aquest primer tram del carrer va ser conegut, almenys al segle XVIII i fins a mitjans del segle XIX, pel nom de Joc de la Pilota o, també, pel de Joc de la Pilota del Vent. Segons sembla, aquest nom li venia del fet d’haver-s’hi jugat en un cobert que hi havia entre l’enderrocada casa dels Franquesa ―l’actual Ajuntament― i el lloc anomenat Cementiri. Popularment, també rebia el segle XIX el nom de plaça de la Verdura.
Al llarg de la seva història, fins fa ben poc, aquest carrer ha experimentat diversos canvis de numeració i, en distintes èpoques, alguns edificis del nord de l’actual plaça de l’Ajuntament portaven número del carrer del Born, del qual constituïen la continuació natural fins a les voltes. Això s’explica, originàriament, perquè hi havia hagut al davant d’aquests edificis el conjunt de cases que va ser enderrocat el 1910. Cal dir, encara, que l’any 1959, arran de l’enderrocament de la finca que ocupava l’espai que avui és la plaça de Pius XIIè, l’Ajuntament va aprofitar aquestes obres d’urbanització per acordar amb l’arxiprestat de Santa Maria la demolició de tots els «tabucos» ―és a dir, cofurnes― que hi havia als laterals de la basílica que donaven al carrer del Born, plaça del Pilar i carrer de la Mare de Déu de la O. En aquell moment, encara hi tenien petits locals comercials el matrimoni Irene Freixas i Albareda i Rafael Senserrich i Vilalta, Agustí Morera i Castells, Marcel·lí Sala i Jorba, Teresa Castells i Llucià, Carme Palau i Palomas i Antoni Rovira i Claret.
D’altra banda, al cantó sud del carrer, els baixos de l’edifici de l’Ajuntament, a més de locals propis ―com el dispensari municipal que hi va haver entre 1923 i 1929, o l’oficina de recaptació de contribucions―, en van tenir d’altres d’arrendats a diverses botigues i establiments desapareguts. És el cas, per exemple, d’una de les entrades de Cal Mitjans (plaça del Bruc →) o de la sucursal de la Caixa d’Estalvis Provincial de la Diputació de Barcelona (durant la República, Caixa d’Estalvi de la Generalitat de Catalunya), situada al núm. 2, regentada molt de temps per Jaume Castelltort i Enrich, àlies el Ton del Jaume , que va ser-ne nomenat director l’octubre de 1932. Al costat, com hem dit, hi havia hagut el dispensari municipal que havia promogut el Dr. Eusebi C. Nunell i Font i en el qual, segons Miquel Ball, «el Ventura de Cal Calafell amania les ferides dels petits accidents amb un porronet d’aigua timolada ». Més enllà, a l’antic núm. 8, hi tenia el seu establiment a l’inici del segle XX el pintor i decorador Pere Mussons i Romero, que va ser president del Centre Autonomista d’Igualada. També hi havia, en aquesta mateixa època i en el mateix indret, una escola de nenes a càrrec de Maria Mateu i Solà, que duia el nom de Verge del Carme i que el 1909 tenia noranta alumnes. Avui, aquest costat sud del carrer no té locals diferenciats, ni, doncs, numeració pròpia.
( Els Carrers i les places d’Igualada Nomenclàtor i història Antoni Dalmau, M.Teresa Miret, Marta Vives)