Al núm. 26, i dins el perímetre format per aquesta avinguda, el carrer del Repòs i el carrer del Bisbe Perelló, hi ha el cementiri vell d’Igualada, que alberga 7.558 nínxols i tombes. Quart cementiri de la ciutat, va ser projectat per l’arquitecte Josep Bofarull i es va inaugurar el 28-5-1819, en un indret situat en aquell moment als afores de la ciutat.
Aleshores, els igualadins anomenaven el cementiri Can Patora, que era el nom de la casa del costat on vivia l’enterramorts. Antigament, hi havia hagut al davant una plaça amb bancs i jardins que va desaparèixer en traçar-se l’actual avinguda. Amb el pas dels anys i les necessitats d’una capacitat més gran, ha estat objecte de diverses remodelacions, ampliacions i canvis, inclosa la capella nova (1940) de Bonaventura Bassegoda, que va reemplaçar la que va ser destruïda durant la Guerra Civil. La porta d’entrada, d’estil neoclàssic, és obra de l’escultor igualadí Celdoni Guixà i Alsina. A part de la inscripció de la inauguració que encara es conserva, a l’entrada del cementiri hi havia hagut un rètol que deia: «Aquí acaban la vanidad y el orgullo », el qual va ser substituït, el juliol de 1883, per un altre on es llegia: «Bienaventurados los que mueren en el Señor ». A partir de 1931, hi va figurar el de Cementiri municipal, però l’any 1940 hi va ser reposat l’anterior, que hi ha figurat encara fins al febrer de 2020. Aquest conjunt consta a l’Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya: l’Anoia . Hi ha notables panteons i les tombes de molts igualadins il·lustres. Entre les inscripcions que hi figuren, potser la més popular és la del nínxol núm. 2, de l’enterramorts Pere Vilella i Ferrer, mort el 1926 als vuitanta anys, que diu així:
Les portes d’aquest sant lloch
jo les obría i tancaba;
arreglaba sos jardins,
sos passeigs també cuidaba;
sepultura daba’ls morts,
entre ells tenia ma estada,
i per xó son guardià
me’n deyen els d’Igualada.
Jo pregaba aquí per tots..
Pregueu, donchs per la meva ánima.
En el mateix recinte hi ha l’anomenat popularment «cementiri dels pobres» o «el de terra», una ampliació projectada per l’arquitecte Pau Salvat i Espasa l’any 1909, amb un portal d’arc apuntat. És en aquest espai on es troba una fossa comuna on van ser enterrats una quarantena de soldats republicans forasters que van morir a l’Hospital militar que es va habilitar durant la Guerra Civil a l’escola Garcia Fossas. Se’n coneixen els noms gràcies a Pere Guixà i Mabras. El 1919 s’hi va afegir, amb un accés directe des del carrer, el cementiri civil o «cementiri dels protestants» ―o també «cementiri lliure»―, segons projecte de Josep Pausas i Coll. És un espai reduït on s’enterraven els qui no morien en la fe catòlica.
( Els Carrers i les places d’Igualada Nomenclàtor i història Antoni Dalmau, M.Teresa Miret, Marta Vives)