Plaça situada a l’est del nucli antic de la ciutat, a l’inici del barri de la Soledat. Hi conflueixen els carrers de Sant Jordi, el Roser, Sant Bartomeu, la Concepció i la Soledat. Canvis de nom: Àngel (almenys des del 1760), Galán y García Hernández (14-4-1931), José Antonio Primo de Rivera (25-1-1939 – 1979). El Rei es refereix a Neptú, el déu mitològic. Fermín Galán Rodríguez (San Fernando, Càdis, 1899 – Osca, 1930) y Ángel García Hernández (Vitòria, 1900 – Osca, 1930). Capitans que van dirigir un alçament militar a Jaca el 1930. José Antonio Primo de Rivera Sáez de Heredia (Madrid, 1903 – Alacant, 1936). Polític, fundador de Falange Española.
Aquesta plaça va néixer probablement a redós de la Creu de Soldevila (1476), davant del portal d’aquest mateix nom que va ser enderrocat el 1816. El primer esmentdocumental, ja com a plaça de l’Àngel, correspon al 1760, poc després que s’acordés decanviar la creu que hi havia davant del portal de l’Àngel o de Soldevila i portar-la davant la capella de la Soledat, amb la finalitat de fer la plaça davant el portal de Soldevila. Un xic abans, el 1750, un tal Segimon Bofarull havia sol·licitat un permís d’obres i, com a contrapartida, se li va demanar que fes un cens a l’Hospital i que aportés una pedra de sis pams d’alçada per fer un àngel que se situaria sobre el portal de Soldevila, un dels accessos de la muralla medieval. El nom, doncs, prové de l’existència d’una capella amb un àngel situada sobre aquest portal. Al segle XVIII, la plaça tenia divuit cases i quatre pallisses. En aquest indret, va haver-hi durant uns cent trenta anys uns pavellons militars, destinats a l’allotjament de tropes. Promogudes per l’Ajuntament, les obres d’aquesta caserna d’infanteria van començar el 1762, amb expressa autorització reial, i no van acabar del tot fins a la primavera de 1777, seguint el projecte del mestre de cases Joan Pascual. Tenia una superfície de 640 m². L’existència de la caserna va fer que s’hi habilités un carrer entre aquesta i l’antiga església de Sant Bartomeu, carrer que portava el nom dels Pavellons. El 1786-1787, els pavellons es van dividir en habitatges i l’ajuntament els va llogar, amb la condició que, quan vinguessin els militars, els els posessin a la seva disposició. El setembre de 1882 se li van treure a la caserna «dos rebollines de los ángulos salientes » que s’hi havien construït durant la darrera guerra carlista i «que feien molt lleig». Abandonat i en desús, l’any 1906 l’edifici es trobava en estat ruïnós en una quarta part, cap a la banda de la plaça i el carrer del Roser, de manera que l’Ajuntament va decidir enderrocar-lo. Les obres de demolició van ser executades per l’aleshores contractista de Barcelona Antonio Artés i Puig per 1.800 pessetes, i van ser acabades el desembre de1907. Va desaparèixer, doncs, el carrer dels Pavellons, va fer-se visible de nou l’antigacapella de Sant Bartomeu convertida en presó i la plaça va esdevenir més gran.Des de l’any 1822 hi havia instal·lada al centre de la plaça una font. L’11-6-1832, quan encara hi havia la caserna d’infanteria, se’n va inaugurar solemnement una de nova, la font del rei Neptú, obra neoclàssica de l’escultor mataroní Damià Campeny i Estrany, amb la qual es commemorava la portada d’aigües de l’Espelt. El monument té una base quadrada, presenta dos brolladors a cada cara, mostra una columna de tipus dòric i culmina amb l’estàtua del déu Neptú coronat i amb trident. Va ser reconstruïda l’any1970 per Hugo Pracht, sota la direcció de l’arquitecte Joan Bassegoda i Nonell. Aquest monument consta a l’Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya: l’Anoia. El 1935 van ser enderrocades la presó preventiva i la capella de Sant Bartomeu. En el solar que va quedar de l’enderroc s’hi va construir el 1938 un refugi antiaeri que va ser aterrat amb dinamita per aixecar-hi, a partir de 1951, l’Escola Superior d’Adoberia. A la plaça, també hi havia hagut un transformador elèctric de La Electra Igualadina ―una construcció modernista en forma de quiosc― i, entre el 1944 i el 1974, la bàscula municipal, que abans es trobava a la plaça de la Creu.El poeta igualadí Joan Llacuna i Carbonell (1905-1974), va dedicar una especial atenció en aquesta plaça i va esmentar-la en cinc dels seus poemes. El més popular és, sens dubte, aquell que es titula justament «Placeta del Rei» dins el llibre Ònix i níquel (1934)
Neptú, Neptú!
La brivalla aldarulla
a la plaça oviforme.
Neptú, Neptú!
Neptú, Neptú,
Príncep de la Placeta!
Plaça del Rei,
placeta perfumada
amb blaus de primavera!
(Primavera insubmisa
de la meva innocència!)
Tot el goig del meu cor
en una gota d’aigua.
Iridescències flèbils.
Daura
el silenci de la tarda.
Per què la meva veu
esdevé ressonant?
Una… dues..
Neptú, Neptú!
Les boles
surten del quadrilàter
per la destresa de la meva punteria.
Neptú, Neptú!
Melangia rosada
dels fanalets encesos,
tèbies ombres nostàlgiques,
adéu… adéu!…
(Plorarien les ombres
d’enyor?…
Plorarien?)
En record del poeta, el 20-12-2014 va traslladar-se en aquesta plaça el monòlit que l’escultor Josep M. Codina i Corona va dedicar-li i que des de 1984 havia estat emplaçat a l’avinguda de Gaudí.
( Els Carrers i les places d’Igualada Nomenclàtor i història Antoni Dalmau, M.Teresa Miret, Marta Vives)